Delta de l’Ebre

 
El Delta és una fletxa formada de sediments que ha format l’Ebre i que ha portat durant milers de quilòmetres.Aquests provenen dels llocs on neix el riu, Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric, aixícreant el segon major delta del Mediterrani. Quan hi havia fortes pluges, el riu es desbordavaen arribar al Delta dipositant gran quantitat de llim i sorra a la superfície així millorant la fertilitat del terreny, tant per a l’agricultura, com també augmentant la seva altura respecte al nivell del mar.

Actualment,la superfície compta amb una extensió de 320 quilòmetres, dels quals 22 km entren dins del mar Mediterrani. Un 75% d’aquesta superfície és cultivable. A les Terres de l’Ebre hi ha una població de 50.000 habitants i una superfície de 20.000 hectàreesde camps d’arròs.

El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran que hi ha a Catalunya i el segon a la Península Ibèrica, després del Parc Nacional de Doñana. En aquest arriben multitud d’espècies d’aus cada any, on hi nidifiquen 95 espècies, les quals hivernen, reposen i s’alimenten. De les 600 aus que hi ha a tot Europa,el Delta de l’Ebre dóna refugi a 316 espècies d’ocells comuns i té registrades unes 360 aus.Compta amb el seu propi ecosistema, envoltat de camps d’arròs.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

El parc natural del Delta de l’Ebre, es localitza a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià, concretament,a la part més meridional de Catalunya. Va ser declarat parc natural a l’agost de 1983 i ampliat el 1986. Actualment, compta amb una extensió total de 7.736 hectàrees.

El riu Ebre és el principal responsable d’aquest entorn, aportant els materials arrencats de la seva capçalera per dipositar-los aquí, en conjunció amb el mar Mediterrani. El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants d’Europa.